PRESA DE NÚMERO
Potser no hem posat mai atenció al nombre de xifres que es passegen per la nostra
existència al llarg d’un dia qualsevol: per exemple, avui, 15 de maig de 1996, mes que
ens evoca les inevitables desenes o dotzenes, no, centenars o milers de flors … encara
que, no sé per quin set sous, aquest any més aviat marceja.
Bé, us en faré cinc cèntims: m’he llevat a les set i disset minuts, m’he ficat a la dutxa. A
les vuit he esmorzat: nou maduixots, un suc, una torrada i un cafè amb llet; no m’he
posat de vint-i-un botó, però m’he arreglat; he buscat el mocador (no faré pas setze!) i he
anat a “La Caixa” amb la declaració de la renda: m’han de tornar 56.097 ptes. M’atenen i
me’n tornen tres fulls. Han passat deu minuts més. Som-hi: toquem el dos, que el tres ja
és fora; sort que no cauen ni quatre gotes perquè fa mesos que plou cada dos per tres.
Me’n vaig al carrer Balmes, 19: a les 11h tinc la revisió mèdica de l’empresa; hi arribo a
les 10.58h. A la sala d’espera som quatre gats. Després de deu minuts, una infermera
em fa l’anàlisi de sang amb els cinc sentits; altre cop a la sala, quinze minuts més i em
tornen a cridar; control de vista i oïda, no sé quantes lletres i xifres he vist ni quants sons
he sentit; medeixo 1,56 cm i peso 56 quilos (vestida). Uns deu minuts més a la sala i em
visita el doctor; no m’ha fet dir trenta-tres. Surto d’allà a les 12h i 5 minuts; arribo al taller
a les dotze i vint, i ara intento confegir aquestes absurdes quatre ratlles.
També passa que, de vegades, comprem números de loteria; mai no ens toquen els 30
milions. I quan ens hem deixat el DNI i ens els demanen? Per si de cas, em sé el meu de
memòria. Sembla un número xinès: 37.577.357. I quan telefonem i salta una maleïda
xifra i una veu – desconeguda i malhumorada – ens diu a l’altra banda de l’aparell:
“Perdoni, però s’ha equivocat de número”.
Ens agradi o no, vivim acompanyats de xifres. De vegades, tenim el dia sis i ens fem un
set al vestit, o ens sentim com un zero a l’esquerra. I, si penseu que to això són vuits i
nous i cartes que no lliguen, o sigui una presa de número, ja em podeu cantar les
quaranta. No us espanteu, que en un tres i no res, acabo.
