La vida
La vida va sortir pels camins a veure món. Volia conèixer de primera mà tot el que passava al seu voltant i es va anar trobant amb diferents aspectes d’ella mateixa.
Es va creuar amb l’alegria, sentiment de plaer i viva satisfacció, que molt joiosa la va saludar, estava exultant, jovial i satisfeta de compartir amb ella tanta felicitat.
Es va creuar amb l’alegria, sentiment de plaer i viva satisfacció, que molt joiosa la va saludar, estava exultant, jovial i satisfeta de compartir amb ella tanta felicitat.
Més endavant va veure coses fantàstiques, era l’il·lusió, que no parava de pensar per fer-la feliç i es congratulava de totes les coses bones que sempre li aportava.
Al cap d’una estona va aparèixer l’esperança i li va agrair la confiança que li donava d’aconseguir algun objectiu o de fer realitat un desig.
La vida continuava pel camí i, de cop, es va fer fosc, era la tristesa, estat d’ànim ombriu en què no se sent cap goig o alegria. Sabia que era allí, però va procurar deixar-la el més aviat possible.
La tendresa va cedir a les impressions contra la tristesa, especialment als sentiments afectuosos, a l’amor, va ser una afecció plena de dolcesa.
De cop es va sentir exuberant, era la passió, afecció caracteritzada per una gran afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i anul·lades la capacitat de judici i la voluntat, però que en alguns moments apareix i no podem lluitar contra ella.
Va buscar la serenitat, qualitat de serè, per tranquil·litzar-se, assossegar-se, despreocupar-se. La calma i la quietud eren molt importants i necessàries en tot moment.
I que era una vida sense amics. L’amistat, lligam afectuós entre persones, aquesta intimitat, companyonia, camaraderia i familiaritat existent entre un petit grup de gent. Aquest era un aspecte molt important, ja que les bones relacions humanes ajuden a estar millor, més contents, més feliços,…
La vida seguia pensant i es preguntava si hi havien més matisos a tenir amb compte, tot era tant complex, però seguia buscant, sobre tot, les parts positives.
I, per suposat, hi han molts moments per recordar durant la vida, aquest misteri meravellós que representa.
Al final del camí tots aquests matisos es van ajuntar per agrair-li tot lo que era i representa i ella va continuar endavant gaudint de tots ells.
Al cap d’una estona va aparèixer l’esperança i li va agrair la confiança que li donava d’aconseguir algun objectiu o de fer realitat un desig.
La vida continuava pel camí i, de cop, es va fer fosc, era la tristesa, estat d’ànim ombriu en què no se sent cap goig o alegria. Sabia que era allí, però va procurar deixar-la el més aviat possible.
La tendresa va cedir a les impressions contra la tristesa, especialment als sentiments afectuosos, a l’amor, va ser una afecció plena de dolcesa.
De cop es va sentir exuberant, era la passió, afecció caracteritzada per una gran afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i anul·lades la capacitat de judici i la voluntat, però que en alguns moments apareix i no podem lluitar contra ella.
Va buscar la serenitat, qualitat de serè, per tranquil·litzar-se, assossegar-se, despreocupar-se. La calma i la quietud eren molt importants i necessàries en tot moment.
I que era una vida sense amics. L’amistat, lligam afectuós entre persones, aquesta intimitat, companyonia, camaraderia i familiaritat existent entre un petit grup de gent. Aquest era un aspecte molt important, ja que les bones relacions humanes ajuden a estar millor, més contents, més feliços,…
La vida seguia pensant i es preguntava si hi havien més matisos a tenir amb compte, tot era tant complex, però seguia buscant, sobre tot, les parts positives.
I, per suposat, hi han molts moments per recordar durant la vida, aquest misteri meravellós que representa.
Al final del camí tots aquests matisos es van ajuntar per agrair-li tot lo que era i representa i ella va continuar endavant gaudint de tots ells.
